Hola!!! Sóc Pepa Pink

Sempre m'ha agradat el bon menjar i comentava les meves sensacions als amics. Quan vaig descobrir el Foursquare feia petits comentaris al llocs on dinava o sopava fins que una nit de festa, un amic em va suggerir l'idea de fer un bloc per comentar les meves experiències als restaurants. Vam pensar que aquest bloc hauria de complir uns requisits:

  • Pagar sempre el compte, per tal de no perdre l'objectivitat i fer uns comentaris fidels a la realitat.
  • Mai dir abans d'acabar un àpat que les sensacions seran comentades en un bloc.
  • Comunicar al restaurant que hi ha una ressenya publicada (encara que sigui negativa)
  • Tenir un objecte que posaríem junt al plat a fotografiar per demostrar que aquell plat l'havíem tastat. I aquí és on va néixer la Pepa Pink, una osseta de la colecció Bad Tasted Bears, que sempre surt a les fotos. De vegades, si no és possible que surti ella, després afegeixo el logo.
I així és com l'osseta Pepa Pink va voltant i tastant cuines i després fa els seus comentaris. Com que moltes vegades va amb la panda "Fer-nos un L'Oréal (perquè jo lo valgo)", fa un resum de les impressions de tots els comensales, perque si quatre ulls veuen més que dos, dos o tres llengues saboreixen més que una.

Gràcies per seguir aquest bloc i fer els vostres comentaris.
També podeu trobar a la Pepa Pink al Facebook.
I a Instagram i Twitter amb els hashtags:
#LosplaceresdePepa #PepaPinky
______________________________________________________________________________________________

Siempre me ha gustado la buena comida y comentaba mis sensaciones con los amigos. Cuando descubrí el Foursquare hacía pequeños comentarios en los sitios donde comía o cenaba hasta que una noche de fiesta, un amigo me sugirió la idea de hacer un blog para comentar mis experiencias en los restaurantes. Y pensamos que este blog debería cumplir unos requisitos:
  • Pagar siempre la cuenta, a fin de no perder la objetividad y hacer unos comentarios fieles a la realidad.
  • Nunca decir antes de terminar una comida que las sensaciones serán comentadas en un blog.
  • Comunicar el restaurante que hay una reseña publicada (aunque sea negativa)
  • Tener un objeto que pondríamos junto al plato a fotografiar para demostrar que ese plato lo habíamos probado. Y aquí es donde nació la Pepa Pink, una osita de la colección Bad Tasted Bears, que siempre sale en las fotos. A veces, si no es posible que salga ella, añado el logo posteriormente.
Y así es como la osita Pepa Pink va paseándose probando cocinas y después hace sus comentarios. Como muchas veces va acompañada de la panda "Hacernos un L'Oréal (porque yo lo valgo)", hace un resumen de las impresiones de todos los comensales, porque si cuatro ojos ven más que dos, dos o tres lenguas saborean más que una.

Gracias por seguir este blog y dejar vuestros comentarios.
También podeis encontrar a Pepa Pink en Facebook.
Y a Instagram i Twitter con los hashtags:

#LosplaceresdePepa #PepaPinky
______________________________________________________________________________________________
PUNTUACIÓN DE PEPA PINK
(Actualización en julio de 2017)


1,0 - Mal, mejor no volver


1,5 - Mal, ¿seguro que siempre lo hacen así de mal?



2,0 - Bastante regular, ¿han tenido un mal día? Tienen que mejorar algunas cosas
2,5 - Regular, pero hay algún plato o detalle que merece la pena



3,0 - Bien, correcto y sin sorpresas para el precio que se paga
3,5 - Muy bien, dentro de lo correcto y esperable, tienen algún plato o detalle que sorprende
4,0 - Genial. Tiene detalles que recordaré
4,5 - ¡Estupendo! ¿Cómo que no había venido antes a este sitio?
5,0 - Sublime. Un conjunto sin peros. De los de recordar, recomendar y casi seguro que repetir. 


PUNTUACIÓN DE PEPA PINK
(En los inicios del blog, julio de 2013)


 Mal, mejor no volver.



Regular, ¿han tenido un mal día? Tienen que mejorar algunas cosas.

Bien, correcto y sin sorpresas. O con mezcla de cosas geniales y regulares.


Genial. Tiene detalles que recordaré.

Sublime. Un conjunto sin peros. De los de recordar, recomendar y casi seguro que repetir. 

4 comentaris:

  1. La veritat és que ens estem tornant més critics que tu

    ResponElimina
  2. No mostreu res d'empatia amb el lloc, com sou!!
    Però després tinc un parell de "Pepito Grillo" (Montse i el Bracons) que quan tinc la ressenya escrita em diuen que sóc dura i de vegades em fan fer un pensament i canviar alguna frase.
    Això és un bloc de molta gent! Amb el cap de la Pepa Pink només.

    Gràcies "Panda Fer-nos un L'Oréal" :-*

    ResponElimina
  3. Ja veus... coincidim de principis al 100x1100. Filosofia idèntica, tot i que jo sense "osita" i en el meu cas amb àpats de màxim dues persones i mínim dues persones... 2<=2<=2 ... :)

    Però si la vas pregonat, acabaràs amb tants enemics com jo... I no es pas que estiguin "intrínsecament" contra la nostra filosofia, sinó que la nostre filosofia els deixa en boles... :) :)

    Salut!!

    ResponElimina
  4. :-) Nosaltres de vegades anem dos (i "la osita") i de vegades admet que posem a prova el lloc. No és fàcil acontentar a un grapat heterogeni com som en aquesta panda.

    Però s'ha de dir, Ricard, tant el bo com el dolent, i han de prendre nota, tant sigui per mantenir el nivell com per a millorar. Jo pago per un plat en condiciones, que pot ser una truita de patata o una carn amb floritures, nitrogens, esferificacions, sous vide... i totes les tècniques que vulguis, però si no fan servir un bon oli, bones matèries primeres, una mica de "cariño", un "m'agrada el que estic fent", es nota al plat i això no val res encara que costi 30€ el plat.

    Si no volen quedar-se ne boles, que ho facin bé. Sempre he dit la meva, i he fet escrits queixant-me en el supermercats, o demanant un banc, o una plaça de aparcament. La cultura de l'opinió escrita (queixes i felicitacions), que no s'estila en aquest país però que jo sempre l'he practicada i ara, amb quaranta i molts anys, Ricard, ja no tenim edat per a començar a tapar-nos la boca ;-)

    Salut!

    ResponElimina