diumenge, 25 de desembre de 2016

RESTAURANTE OVIEDO-YESERÍAS, CACHOPO GANADOR EN LA ARGANZUELA

Establecimiento: Restaurante Oviedo
28005 Madrid
Paseo de las Yeserías, 45
Tfn 97 474 73 80
Precio orientativo: 30€
Menú diario: 10€

Restaurante Oviedo - Yeserías

Cocina asturiana. Ganador en las Jornadas del cachopo 2014. Decoración y mobiliario clásico, rústico, buena atención, precios correctos. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Escalones
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Grande (140 p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebé
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentación:
Corta

Vinos i cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Jornadas gastronómicas
IDIOMAS
Castellano





En el madrileño barrio de Arganzuela está el Restaurante Oviedo, bueno, uno de ellos, el otro está al otro lado del Manzanares, en la calle Antonio López. Además de tener una zona de barra con pinchos y cervezas hay un salón donde poder disfrutar de una fabada con almejas, unos chorizos a la sidra o un solomillo al Cabrales. El pasado 2014 quedaron ganadores en las Jornadas del cachopo en Madrid. Si quieres estar al día de las diferentes jornadas y las ciudades que participan pueden consultar La Guía del Cachopo haciendo clic aquí.
Mi familia vive muy cerca del local que hay en Arganzuela y ya han comprobado la calidad del cachopo así que aprovechamos estos días de vacaciones navideñas para poder compartir cachopos en familia. La decoración del Oviedo es clásica y rústica, ladrillo visto, mobiliario de madera, manteles que cubren las mesas... El vino, con predominio de Rioja y Ribera de Duero, con algunas botellas de Somontano, Priorat, Jumilla...
Mientras que mirábamos la carta pedimos unas cervezas y vermut y nos pusieron de aperitivo unas aceitunas y unas croquetas de jamón muy ricas. En la mesa tenían un tinto D.O. La Mancha, el Vínculo crianza, Ed. Limitada 2011 que encontramos correcto por un precio de 18€.
Como entrantes y para compartir pedimos dos de ensalada de queso de cabra que encontramos un poco fuertes de vinagre en el aliño.
Un par de revuelto Oviedo, con setas, gambas y daditos de merluza que nos gustó bastante.
Un
crujiente de verduras, fritas en tempura, plato sencillo y sin excesos, que la verdura siempre viene bien.
Una tapita de
chorizo a la sidra, que resultó muy bueno. No pedimos más porque la familia estaba pensando en la cena y no quería atiborrarse. Este plato se incluye en el "menú cachopo" durante las Jornadas del cachopo en Madrid.
Para los 12 que íbamos, más la niña de tres años (que comió un plato de pasta) pedimos 6 cachopos  y un solomillo al Cabrales. De
cachopos fueron 5 clásicos, con carne de buey, jamón y queso manchego, acompañado de patatas fritas y pimiento verde. La medida es de 15x30 cm, buena para compartir, aunque uno de los comensales se lo comió sin compartirlo. La carne es espectacular de tierna y sabor. La verdad es que no dan ganas de compartir.
El otro
cachopo era de boletus y foie, muy rico también, aunque personalmente prefiero el clásico.
Y como siempre hay alguien que no quiere cachopo, pedimos un solomillo al Cabrales. Bien en la presentación con la salsa aparte y muy bien por la carne, tanto en calidad como en cantidad. Una carne tierna y sabrosa de la que pudimos comer un trozo porque la persona que la pidió no pudo acabar con ella.
Para rematar pedimos postres, el
arroz con leche asturiano es un clásico que preparan muy bien en el Oviedo y el freixuelu es típico de la cocina asturiana así que cayeron dos con frutos rojos. El resto pedimos helados de frutas naturales, buenos para "bajar la comida" y deliciosos.

La cuenta, unos 30€ por persona y dos medios cachopos que nos llevamos para casa.
El menú cachopo durante las jornadas es de 25€, un precio ajustado para que todo el que quiera pueda probar este plato de la cocina asturiana. Un sitio recomendable por la calidad de su carne, atenció y precios; y para nosotros perfecto, que podemos ir andando. Ahora nos queda probar unas fabes con almejas. Ah, y como no, con chupitos cortesía de la casa, de orujo, de crema y de café.

diumenge, 18 de desembre de 2016

COLOR D'OLOR DE POMA, PRODUCTES LOCALS A LA TAULA

Establiment: Color D'olor de poma
43201 Reus
Carrer Santa Anna, 24
Tfn 977 59 00 50
Menú diari / carta: des de 15,50€
Menú degustació: 25€ + beguda

Color D'olor de poma

Cuina de mercat, amb opcions veganes i vegetarianes. Local còmode i lluminós. Molt bona atenció, preus correctes. Botiga de productes de la zona. Supera les 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitas
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Natural
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Lavabo adaptat
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus paleta
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
Maridatges
IDIOMES
Català
Castellà



Tornem a Reus, ciutat modernista, bressol de personatges com Antoni Gaudí, Marià Fortuny, Joan Rebull, Gabriel Ferrater... Creadors de bellesa sobre pedra, llenç o paper. La poesia d'aquest últim va inspirar a l'equip del Color D'olor de poma, per escollir el nom i per fer una cuina d'olors, colors i sabors amb l'harmonia d'un poema.
A finals d'octubre va fer un any que van obrir i d'ençà han anat ajustant el servei i fent-se un nom conegut a la ciutat. Els dies de cada dia el menú és una carta amb 10 primers i 10 o 12 segons que va variant amb els productes de temporada i que inclou postres o cafè i una beguda des de 15,50€, hi ha plats amb suplement com els carpaccios, el filet, el cabrit, alguns peixos o la taula de formatges, entre altres. Durant els caps de setmana no inclou el vi de forma que pots gaudir d'alguna D.O. propera com Montsant, Priorat, Terra Alta... També serveixen un menú degustació per 25€, beguda a banda. A l'estiu van apostar per Els dijous informals, una oferta d'amanides, embotits, formatges, truites, croquetes, braves i coques orientat un públic més de platets i compartir.
El local és molt bonic, d'estil nòrdic, molt lluminós, espaiós, amb terra de rajoles vintage. Està distribuit en dues sales connectades per un passadís, en una està la cuina, els lavabos i una botiga amb vins i olis propers així com capricis de xocolata, pastissos, melmelades. A l'altra sala està el menjador, tot de finestrals, amb unes cadires de freixe molt còmodes i molt be integrades entre el blanc i el tocs de verd poma dels marcs i els fons de les prestatgeries.
Vam arribar prou puntuals però amb una baixa sobre el previst i un altre comensal que no arribava. No ens van posar cap mala cara i ens van seure a una taula prou gran. Mentre que esperàvem vam prendre un vermut Mercadal, molt especiat i aromàtic, pel meu gust força bo, dolç i amarg en equilibri. No portava oliva, però ens van posar unes arbequines . 
Al cap d'una estona ens va trucar el que faltava per dir-nos que no podria venir així que ja vam demanar plats del menú, que inclou una beguda, o una copa de vi, aquell dia era de la D.O. Montsant, el Marmellans. El pa d'aquest local és un vici.
Primers:
Sopa d'all, segons recepta de l'àvia, amb ou i pernil ibèric. Estava perfecta, boníssima. Em recordava a la que em feia el meu tiet.
Coca de pit de pollastre amb ceba caramel·litzada, poma, pebrot de piquillo i crema de formatge blau. Una pinta espectacular, encara que no la vaig tastar i que li faltava la crema de formatge perquè la Su no el menja i  el va demanar sense. No van posar cap problema en canviar la salsa de formatge per una de bolets.
Pasta farcida de carbassa i formatge amb salsa d'avellanes i nous. A aquesta li vaig fer un mos i estava força bona.
Escudella catalana, amb la seva pasta, cigrons i botifarra blanca, amb un brou justet de sal però gustós. El Santi va gaudir amb aquest plat.
Segons:

Escalopines de vedella amb salsa de pebre negre, patata panadera i tomàquet al forn. Segons la Su, molt bé, i mira que aquesta dona és dificil de contentar.
Llonça de porc a la planxa amb poma, salsa agredolça i guanició. Un plat prou complert amb un parell de llonces tendres.
Espatlla de cabrit al forn amb salsa de xocolata i guanició (supl 8€). Deliciós el cabrit, tendre per dins, cruixent per fora. Acompanyat de patates panadera i tomàquet al forn, li he de posar un però, i es que em va semblar justet de salsa, una culladareta més no m'hagués sobrat i es que jo sóc de sucar pa i més quan el pa és tan bo com aquest, fa tota la pinta que el deuen fornejar allà mateix.
Rémol a la planxa amb salsa balandra i bolets variats amb puré de pastanaga i cruixent de pernil ibèric (supl 2,5€) Aquesta salsa balandra es veu molt vermella i no s'aprecia la picada però cada cuiner té la seva recepta i no la vaig tastar així que no puc dir res més. El turbot estava força bo, ració justeta en comparació amb la resta de plats, però molt bo.
Postres:
Dins del menú/carta hi ha 8 postres per escollir, la taula de formatges amb suplement de 5€.
Nosaltres vam escollir la mousse de torró, el plàtan a la paella amb salsa de "mangaroca" i xocolata calenta i els pastís de xocolata. Els postres en general molt bé, sense dolçor en excés com es pot pensar amb un plàtan a la planxa.
El compte, doncs uns menús a 15,50€, el del plat del cabrit 23,50€ i el del rèmol 18€. Trobo que els preus són molt correctes i el vermut, encara que al tiquet diu Yzaguirre, era Mercadal, suposo que al mateix preu.
El local es molt acollidor i relaxant. L'atenció propera sense aclaparar i amb temps correctes. La cuina mesurada a l'hora de afegir sal i sucres, apta per a tothom i amb un grapat de plats vegetarians. Un lloc a visitar sense dubte.

diumenge, 11 de desembre de 2016

PETIT PALLARS, A PROP DE L'ESTACIÓ DEL CAMP

Establiment: Petit Pallars
43765 La Secuita
Carrer Bogatell, 3
Tfn 977 61 14 14
Preu orientatiu: 30€

Petit Pallars

Cuina catalana, especial calçotades i celebracions. Molt a prop de l'estació de l'AVE. Bona atenció. Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Fàcil
Espai:
Gran (110p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Celebracions
IDIOMES
Català
Castellà




Aquesta masia construïda a La Secuita pels anys 70 està just a 6 minuts de l'estació de l'AVE, una ubicació perfecta per fer un dinar abans d'emprendre un viatge o recollir a algú que arriba. El ritme del servei és molt correcte i constant, fins i tot amb la sala prou plena així que en una hora pots estar amb la panxa plena i el paladar satisfet.
L'edifici disposa d'un jardí molt bonic on es fan les calçotades i celebracions. La primera planta alberga una sala diàfana, lluminosa, amb mobles d'estil rústic i taules parades amb estovalles blanques.
Tan aviat com vam seure ens van portar un aperitiu de cortesia: olives, fuet i torradeta amb sobrassada. Per beure vam escollir un D.O.Montsant, Mas dels Mets, un vi jove, correcte i sense pretensions. 
Encara que a mi no m'agraden (per més que ho intento) vam demanar uns cargols a la llauna que pel Santi estaven correctes, tot i que una mica massa secs.
Per compartir una amanida d'escarola amb bacallà i romesco que ens vam acabar molt de gust. Estava molt bona i amb força bacallà al plat.
Com plat principal, un civet de porc senglar molt tendre però pel meu parer amb massa gust a xocolata.
En canvi el xai al forn estava molt bo, amb les seves patates al caliu fetes a banda.
No vam demanar postres i el compte va sortir a uns 30€ per cap.
Preu ajustat si mires els plats i pujat si mires que ets a una petita població on no esperes preus "de la capi". Les calçotades són a 33€, IVA inclòs, un preu lleugerament per sota de la mitja de la zona de Tarragona i a més a més sense presses, que no doblen torns de taules.

diumenge, 4 de desembre de 2016

XIVARRI, UN CIRC DE PLATS

Establiment: Xivarri tasca Reus
43201 Reus
Carrer de Pubil i Oriol, 7
Tfn 977 12 83 91
Preu orientatiu: 20€

Xivarri, Culinary Circus

Tapes, pinxos i platets. Cuina mediterrània i creativa a preus correctes i amb atenció simpàtica. No admeten reserves i la terrassa té aforament per 12-14 persones. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitat
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (60 p)
Terrassa (mini)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Quadre
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Ofertes vermut
IDIOMES
Català
Castellà



Reus té una ampla oferta gastronòmica. Alguna cosa passa per Reus per a que els que vivim a Tarragona ens vingui cada dia més de gust anar fins allà a fer el vermut, gaudir un àpat o fer unes tapes i copes a la nit. Reus enganxa! Ja ho vam comprovar fa uns dies amb el Ganxet pintxo 2016 on vam gaudir del núvol de foie fresc de En la espera te esquino, el dolç de tardor, de la Capsa Gaudí, o la deliciosa la fajita camperola del Cafè de Reus, per exemple. 
Un dels llocs més freqüentats a Reus és el Xivarri. Amb aquest nom penses, "uf, segur que no hi ha qui pari allà", però la fama dels seus plats i pinxos ens va convèncer per arribar fins la seva porta, (molt d'hora eh!), que no admeten reserves. Encara que vam arribar abans de les 9 del vespre ja no vam trobar lloc dins i vam optar per quedar-nos a la terrassa, una llàstima perquè ja ens va fer mandra anar entrant a mirar els nombrosos pinxos que hi ha i ens vam limitar a demanar platets de la carta. Per cert, la carta és molt original. Dins del local penja de les parets i si no la veus bé, la pots despenjar, com van fer per portar-la fins a la terrassa.

El Xivarri, que et dona la benvinguda amb un cartell que diu "pasen y vean", s'autoanomena Culinary Circus havia de dividir la carta per professions circenses i així ens trobem apartats com traga-focs, mentalistes, acròbates, domadors, pallassos... i els postres en malabarisme. A l'apart de vins en podràs trobar del teu gust tan de paladar com de butxaca perquè tenen més de 100 vins per escollir.
Després d'acoblar-nos els 8 que anàvem a la taula de la terrassa vam començar amb les braves (de traga-focs) amb allioli i oli de pebre vermell picant. Unes braves molt bones, picants i amb sèsam torrat per a sobra.
De la part de acròbates, les tires cruixents de pollastre amb mostassa i vermut Miró. De mort! El cruixent és bo, el pollastre sucós i la salsa per no parar de sucar.
Les croquetes gegants es demanen per unitat (sis en aquesta ocasió ja que hi havia dues persones que no en volien) i es poden menjar entre dos.Vam demanar de formatge i de cua de bou. Totes dues grans en tot els sentits, llàstima haver de compartir-les.
El següent plat era de la zona trapezistes i la veritat és que equilibri poc. Un pop al carbó amb oli DOP Siurana que estava una mica descompensat en preu. Poc pop i patata molt oliosa.
Arribem a l'apartat de mentalisme amb un tàrtar de salmó que ens va sorprendre gratament i una picanya de vedella amb allsoja i formatge de la Serra del Tormo, que està per la Torre de l'Espanyol, (comarca de Ribera de l'Ebre). Allà s'elabora aquest formatge amb llet d'ovella, intens i un punt picant al final que combina perfectament amb la carn.

El premiat al Ganxet pinxo del 2014 és a màgia, que va perfecte perquè és un "¿me ves?, pues ya no me ves!", primer perquè és molt petit, ocupa la meitat de l'embolcall, i tot seguit el treus de la borsa i te'l menges en un tres i no res. Que no us enganyen, l'Aneckao no és per a compartir!!!. Es tracta d'una mossegada de foie d'ànec amb compota de ceba al vi, Peta Zetas i xocolata, entre altres ingredients.
Els ous, com no, estan a pallassos. Un plat de ous trencats amb "morcilla asturiana" (no hi ha foto) i un altre amb foie, ceba confitada i pernil. Una mica fort l'oli pel meu gust, però admeto que sóc una llepafils amb els olis, la resta de la taula estava encantada.
Arribem a malabarisme per poder menjar postres i la tercera ampolla de vi, que mitja taula feia cervesa. Croquetes de xocolata, jo vaig tenir prou amb mitja, molt intensa i potent.
Per acabar ens vam portar uns didalets de cortesia i el compte, uns 23,50€ per cap.
Ens hem quedat amb ganes de tornar i agafar lloc per seure dins i poder menjar pinxos també. I moltes gràcies a Mercedes, que va estar una cambrera molt professional i això que el local estava a vessar i no és fàcil portar aquella jaqueta curta de circ. Reus enganxa i encara ens queda ciutat per explorar.