diumenge, 4 de desembre de 2016

XIVARRI, UN CIRC DE PLATS

Establiment: Xivarri tasca Reus
43201 Reus
Carrer de Pubil i Oriol, 7
Tfn 977 12 83 91
Preu orientatiu: 20€

Xivarri, Culinary Circus

Tapes, pinxos i platets. Cuina mediterrània i creativa a preus correctes i amb atenció simpàtica. No admeten reserves i la terrassa té aforament per 12-14 persones. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitat
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (60 p)
Terrassa (mini)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Quadre
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Ofertes vermut
IDIOMES
Català
Castellà



Reus té una ampla oferta gastronòmica. Alguna cosa passa per Reus per a que els que vivim a Tarragona ens vingui cada dia més de gust anar fins allà a fer el vermut, gaudir un àpat o fer unes tapes i copes a la nit. Reus enganxa! Ja ho vam comprovar fa uns dies amb el Ganxet pintxo 2016 on vam gaudir del núvol de foie fresc de En la espera te esquino, el dolç de tardor, de la Capsa Gaudí, o la deliciosa la fajita camperola del Cafè de Reus, per exemple. 
Un dels llocs més freqüentats a Reus és el Xivarri. Amb aquest nom penses, "uf, segur que no hi ha qui pari allà", però la fama dels seus plats i pinxos ens va convèncer per arribar fins la seva porta, (molt d'hora eh!), que no admeten reserves. Encara que vam arribar abans de les 9 del vespre ja no vam trobar lloc dins i vam optar per quedar-nos a la terrassa, una llàstima perquè ja ens va fer mandra anar entrant a mirar els nombrosos pinxos que hi ha i ens vam limitar a demanar platets de la carta. Per cert, la carta és molt original. Dins del local penja de les parets i si no la veus bé, la pots despenjar, com van fer per portar-la fins a la terrassa.

El Xivarri, que et dona la benvinguda amb un cartell que diu "pasen y vean", s'autoanomena Culinary Circus havia de dividir la carta per professions circenses i així ens trobem apartats com traga-focs, mentalistes, acròbates, domadors, pallassos... i els postres en malabarisme. A l'apart de vins en podràs trobar del teu gust tan de paladar com de butxaca perquè tenen més de 100 vins per escollir.
Després d'acoblar-nos els 8 que anàvem a la taula de la terrassa vam començar amb les braves (de traga-focs) amb allioli i oli de pebre vermell picant. Unes braves molt bones, picants i amb sèsam torrat per a sobra.
De la part de acròbates, les tires cruixents de pollastre amb mostassa i vermut Miró. De mort! El cruixent és bo, el pollastre sucós i la salsa per no parar de sucar.
Les croquetes gegants es demanen per unitat (sis en aquesta ocasió ja que hi havia dues persones que no en volien) i es poden menjar entre dos.Vam demanar de formatge i de cua de bou. Totes dues grans en tot els sentits, llàstima haver de compartir-les.
El següent plat era de la zona trapezistes i la veritat és que equilibri poc. Un pop al carbó amb oli DOP Siurana que estava una mica descompensat en preu. Poc pop i patata molt oliosa.
Arribem a l'apartat de mentalisme amb un tàrtar de salmó que ens va sorprendre gratament i una picanya de vedella amb allsoja i formatge de la Serra del Tormo, que està per la Torre de l'Espanyol, (comarca de Ribera de l'Ebre). Allà s'elabora aquest formatge amb llet d'ovella, intens i un punt picant al final que combina perfectament amb la carn.

El premiat al Ganxet pinxo del 2014 és a màgia, que va perfecte perquè és un "¿me ves?, pues ya no me ves!", primer perquè és molt petit, ocupa la meitat de l'embolcall, i tot seguit el treus de la borsa i te'l menges en un tres i no res. Que no us enganyen, l'Aneckao no és per a compartir!!!. Es tracta d'una mossegada de foie d'ànec amb compota de ceba al vi, Peta Zetas i xocolata, entre altres ingredients.
Els ous, com no, estan a pallassos. Un plat de ous trencats amb "morcilla asturiana" (no hi ha foto) i un altre amb foie, ceba confitada i pernil. Una mica fort l'oli pel meu gust, però admeto que sóc una llepafils amb els olis, la resta de la taula estava encantada.
Arribem a malabarisme per poder menjar postres i la tercera ampolla de vi, que mitja taula feia cervesa. Croquetes de xocolata, jo vaig tenir prou amb mitja, molt intensa i potent.
Per acabar ens vam portar uns didalets de cortesia i el compte, uns 23,50€ per cap.
Ens hem quedat amb ganes de tornar i agafar lloc per seure dins i poder menjar pinxos també. I moltes gràcies a Mercedes, que va estar una cambrera molt professional i això que el local estava a vessar i no és fàcil portar aquella jaqueta curta de circ. Reus enganxa i encara ens queda ciutat per explorar.

diumenge, 27 de novembre de 2016

EL GALLINER DE L'ANTIQUARI, AMB PLATS DE CUINA BASCA A TARRAGONA

Establiment: El galliner de l'Antiquari
43003 Tarragona
Carrer de Santa Anna, 3
Tfn 977 22 58 24
Preu orientatiu: 30€
Menú diari: 16€
Menú cap de setmana: 22€ 

El galliner de l'Antiquari

Cuina mediterrània i cuina basca. Menús temàtics per temporada: menú sidreria, fabadas, ternasco... Àpats per a grups, petita terrassa, menú diari i de cap de setmana. Atenció correcta. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (50 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
WC adapatat
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Un diari
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Actuacions
IDIOMES
Català
Castellà



El carrer Santa Anna és el que baixa des de la plaça del Fòrum a la del Rei, a la Part Alta de Tarragona. Ja m'havien parlat del "chuletón" que serveixen, així que ens vam animar a provar el menú de cap de setmana.
El local combina parets de pedra, baranes i taules blanques amb estovalles blaves. Algunes taules tenen un focus de llum al centre. L'espai està dividit en tres zones: una planta superior i dos menjadores a la planta baixa en dues alçades i units per una rampeta. Em va resultar curiós aquesta rampa i el lavabo per a discapacitats ja que per entrar al local hi ha 4 esglaons. Al preguntar a la cambrera que com entra una cadira de rodes al local es va quedar en blanc i una altra que passava per allà semblava estar més informada perquè al preguntar jo si la porta del fons del local servia d'entrada em va dir que sí. Per si de cas, per dinar en aquest lloc, si vas en cadira de rodes truca i pregunta abans de venir. Per cert, agafar el sabó del lavabo és prou difícil amb la situació del saboner.
El menú de cap de setmana inclou plats amb suplement així que si agafes aquests plats acabes dinant per un preu més semblant a carta. La carta molt curiosa: és un diari que presenta els plats com notícies entre acudits i publicitat i promocions del menús de grups i de temporada, com els del "ternasco", el de la "fadaba" o els "chuletones" amb sidra. Una de les tapes que van presentar en les edicions del Tarraco tapes era un caneló que simulava un diari enrotllat.




Al seure a taula et porten un aperitiu, era una mousse de paté de pebre i torradetes en quantitat suficient. És d'agrair doblement, per l'aperitiu i per les torredes. En altres llocs en serveixen sempre poques, per què si és un producte de baix cost?? El menú de cap de setmana inclou aigua i vi, un D.O. Montsant, Flor del Montsant molt correcte. El pa molt bo, en peces individuals. La foto bastant malament, però amb aquests focus, per a mi, no és fàcil.

Per començar vam demanar uns llagostins a la planxa (plat amb suplement 3€) que estava e substitució d'altre plat, i un carpaccio de magret amb una crema de formatge que combinava molt bé amb l'ànec. Uns entrants força bons.

Com a plat principal jo vaig demanar
canelons de pollastre de corral amb tòfona. Com els de la iaia, molt bons, encara que els del centre no estaven tant calents com els voltants del plat. L'aportació de la tòfona fantàstica.
El Santi va demanar el
filet de vedella amb salsa de ceba caramel·litzada (plat amb sumplement 3€). La carn d'acord a l'esperat en tendresa i mida però la salsa era una crema negra àcida perfectament evitable. Un llàstima espatllar la carn d'aquesta manera.
Per postres una
quallada i un pastís de formatge, bé. La quallada res que veure amb les del nord de la península però correcta.
El compte, amb els suplements dels plats, 25€ per cap. Un lloc que deixem pendent per tastar la
txuleta quan comenci la temporada del txotx, clar que suposo que no serà com una visita a Astigarraga.

diumenge, 20 de novembre de 2016

LA HOGUERA, BONA OPCIÓ DE PIZZES PER MENJAR A CASA

Establiment: Restaurante La Hoguera
08970 Sant Joan Despí
Riera d'en Nofre, 2
Tfn 933 73 17 04
Preu orientatiu: 30€


Braseria. Carns, pizzes, amanides difícils, postres casolans. Bona atenció. Oli andalús, intens. Justet 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Terrassa
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Correcta
Assecador de mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Llibre plastificat
Vins i caves:
-
Altres:
Actuacions
IDIOMES
Català
Castellà


Aquest lloc deu portar uns 7 anys obert. Només obrir anavem sovint per això de la novetat i perquè les pizzes i la carn estaven prou bé. Després, en veure que sempre estava ple i sense reserva no trobàvem taula, vam deixar d'anar-hi. El local, d'estil rústic, té el forn i les graelles al fons.
Fa un parell d'anys vam tornar per menjar unes pizzes i vam comprovar que seguien estant molt bones i molt grans, però el preu, com es lògic, havia pujat. Hem tornat fa uns mesos i les pizzes són enormes, estan bones, són de massa prima i amb moltes combinacions per escollir. El millor, si no vols pagar 30€ per cap i acabant portant-te mitja pizza a casa, és compartir-les.


Altres plats que també són d'una mida desproporcionada són les amanides. Porten de tot, fruites fresques com taronja sanguina i pruna combinades amb bacó o formatge. També recomano compartir entre 4 persones... L'oli que hi ha taula és andalús, molt intens.

Els postres molt bons, casolans. He trobat una foto que tenia de fa un parell d'anys es veu com han hagut de ajustar mides per no haver de apujar gaire els preus.
Sense ser un lloc dels meus preferits a Sant Joan Despí, el trobo una opció correcta per encarregar una pizza per emportar, si no, el compte s'acosta al 25-30€ per persona.

diumenge, 13 de novembre de 2016

CHEN JI, EL XINÉS ON DINEN ELS XINESOS BARCELONINS

Establiment: Chen Ji Restaurante
08013 Barcelona
Carrer d'Alí Bei, 65
Tfn 932 47 68 31
Preu orientatiu: 10€


Cuina xinesa, casolana, ràpid, econòmic i amb clientela xinesa. Local còmode, sense luxes, atenció estresant. Per a mi, un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (60 p)
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Correcta
Assecador_mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Justa
Eficàcia:
Presentació:
Llibre plastificat
Vins i caves:
-
Altres:
-
IDIOMES
Xinés
Castellà
Anglès

La zona de l'Arc del Triomf de Barcelona és una mena de ChinaTown. Le botigues de venda a l'engròs i els restaurants xinesos copen els baixos dels edificis del carrer Alí Bai i voltants. Destaca la fama del Chen Ji per ser un dels més freqüentats per la població xinesa del veïnat. Un local amb mobiliari senzill, taules de fusta, poca climatització, bastant soroll de fons, cambrers que corren i et porten el compte amb els postres o abans, lavabos sufocants a la planta de dalt (no vaig veure lavabo abaix així que si vas en cadira de rodes, malament...). El local és tant auster que no té ni estovalles ni tovallons, una caixa amb mocadors de paper fan de tovallons. Les salses en ampolles grosses ja t'esperen a taula i un cambrer amb cara seriosa et deixa la vaixella a taula. El saler és de botiga de xinés, no?
Si mires per les xarxes tothom parla meravelles dels tallarines fets a ma així que vam pensar, "som-hi! farem els tallarines fregits fets a ma!!!" Els vaig trobar gruixuts, desiguals per suposat (els deu tallar la iaia que hi havia a la porta al entrar) i més aviat insulsos, que pot ser perquè s'hagin de menjar amb soja però en general els vaig trobar que tenien molta pasta i "poca xixa".
Per seguir amb plats com els famosos tallarines fets a ma, vam demanar la sopa de tallarines amb carn picadaUn altre plat amb molta pasta pel meu gust encara que de sal ja estava una mica més gustós.
Les boles gegants farcides de carn és un plat barat: 10 unitats de Xiao Long Bao per uns 3€. No les vam acabar, les van portar en un "taperxino" cap a casa.
Per tastar un plat diferent vam decidir-nos pels budells de porc cruixents. Aquí no els mengem, els budells de porc els fem servir pels embotits així que ens feia gràcia tastar-los. No s'assemblen als "zarajos" (que són de xai), són una mica més gomosos i durs.
El pato Pekín va ser el millor plat de tots. Molt d'ànec i molt bo per 12,50€. Cruixent i amb la salsa hoisin deliciosa. Alguna cosa a millorar? que les "obleas" es refreden molt ràpid, servides en una cistella de bambú es mantindria el calor. Amb l'arròs mei cai ja vam parar de demanar plats i vam sortir d'allà rodolant. Molt bo l'arròs!!!
Quant vam pagar? doncs per a quatre persones poc més de 35€ amb cerveses i aigua. (He perdut el tiquet, no hi ha foto).
Un lloc molt econòmic on podràs menjar cuina xinesa molt diferent dels restaurants anomenats "Gran Muralla China, El pato feliz, Chu Lin...", en comptes de arròs tres delícies i rollitos de primavera trobaràs budells de porc, anques de granota, llengües d'ànec, meduses, cambrers que gairebé no entendran res del que dius i parets sense dracs i paisatges de cascades d'aigua. Un xino xino, si no pots viatjar a China, aquesta cuina t'acostarà una mica fins allà.