diumenge, 22 de gener de 2017

FONDA XESC, UNA ESTRELLA MICHELIN A LA TERRA DEL COMTE ARNAU

Establiment: Fonda Xesc
17531 Gombrèn
Plaça Roser, 1
Tfn 972 730 404
Preu orientatiu: >60€
Menú fonda: 40€
Menú degustació: 60€
Menú Dolors Rovira: 80€

Fonda Xesc

Fonda: allotjament i restaurant de cuina d'autor amb productes de la zona. Ampla carta de vins, local acollidor, atenció curosa i propera. Un 5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Propi
Espai:
Mitjà (40p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Natural
Bona
Mobiliari:
Cadira
Cadira de braços
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Crema de mans L'Occitane
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cap de setmana gastronòmic
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès


La Fonda Xesc era l'únic establiment d'un poble que avui dia volta els 200 habitants. Una gran casa de pedra de 1730 que donava de menjar i dormir als visitants, ara ha esdevingut un hotel senzill amb 14 habitacions i un restaurant qualificat amb una estrella Michelin des del 2009. Vam trobar la zona del bar tancada, però abans era també el bar del poble. 
Una cuina d'autor, amb productes de la zona, que uneix tradició amb tècniques actuals i ingredients per confeccionar una carta d'una vintena de plats molt atractiva. Per fer un tast d'un grapat de plats, el xef ha dissenyat tres menús: fonda, degustació i Dolors Rovira (aquest últim en homenatge a la seva germana i que substitueix a l'anterior menú Compte Arnau). Els plats que el composen varien segons temporada, per saber els del moment, mireu la seva web.
La sala és molt acollidora, amb una de les parets de vidre per la que entra la llum i ofereix unes vistes de les de serres de Pinyana, del Forcat i de Sant Marc espectaculars. Cadires de braços molt còmodes, taules amb amplitud, estovalles amb sota plats fets amb granadura color nacre. Una elegància senzilla, sense estridències ni floritures.
Aquesta era la tercera vegada que veníem a gaudir de la cuina del xef Francesc. La primera va ser abans de ser guardonats amb l'estrella Michelin i quan vam tornar la segona vegada no ens va semblar que l'estrella hagués fet incrementar el preus i per altra banda, la qualitat i l'atenció seguien essent excel·lents. Dir també que no és un Estrella Michelin mediàtic, no es prodiguen gaire a les xarxes socials ni als mitjans de comunicació. Aquelles vegades a més a més ens vam quedar a dormir i dir que, si el dinar o sopar és d'estrella, l'esmorzar no es queda enrere. Embotits, formatges, croissants, preses de xocolata, torrades, panets, fruita, cafè, te i suc fets al moment, aigua, vi...
En aquesta ocasió no ens vam quedar a dormir i el menú escollit va ser el degustació. Primer vam fer una cervesa artesana, Minera, i un Martini reserva (jo, que no sóc de Martini, li vaig donar una oportunitat :-) ) Com que el nostre coneixement en vins segueix sent escàs, vam deixar-nos aconsellar per la Meritxell i vam gaudir amb el Morlanda 2010, un DO Priorat que millorava segons passaven els minuts. I el dinar va començar a fluir.
Aperitius:
Flam de carbassa amb ametlles i foie. Dir que la textura era un punt cremosa i que m'hagués menjat dos o tres flams d'aquests. Un nap arrebossat amb una mena de maionesa de tòfona, que estava millor del que pensava, i unes croquetes d'espinacs i ametlla estaven molt bones, cruixents perfectes en fritura.
Una delícia va ser la crema de carbassa amb gelat de formatge fresc i oli de vainilla. El Francesc ens va explicar que és un formatge amb la crosta de cendres que elaboren en la zona. L'oli de vainilla li donava un punt fantàstic i una aroma deliciosa.
Entrants:

Consomé d'au, nap, xirivia, foie gras i tòfona. Amb unes torradetes de pa i l'aroma inconfusible de la tòfona, amb el toc del foie fan d'aquest plat de verdures d'hivern un consomé de luxe.
Carxofa, porro, espardenyes, cansalada i safrà. La carxofa de mort, l'espardenya molt bona, la cansalada de vici i l'escuma del safrà que combinava perfectament amb qualsevol dels altres ingredients. Com que no s'ha de fer soroll amb els coberts en el plat, nosaltres vam deixar-los nets amb el pa. (Sí al sucar pa!!!!)
Principals:

Això de principals és un dir, perquè al ser menú degustació és tot un seguit de plats sense pausa. Per cert, el pa eren tres porcions per cap, una de festuc, un altra d'herbes (romaní, farigola...) i una altra, crec que de sègol. El plat amb el peix de llotja aquell dia era lluç, bleda, castanya, moniato i caldo ranci de pernil. Seguim amb ingredients d'hivern ben combinats que fan un plat equilibrat en sabors, amb un lluç perfecte en cocció.
Pel plat de carn hi havia cabirol, col, codony i vi d'espècies. Molt tendre però jo esperava que, al ser un animal de caça, tingués un sabor més intens. El vaig trobar molt suau.
Postres:

Suc de raïm, poma i Maria Lluïsa. Aquí el plat juga amb les textures i temperatures presentats amb forma de quenelle: una és como una escuma cremosa i l'altra un gelat, sobre el suc de raïm.
Xocolata blanca, mandarina, grosella i vainilla. Per a mi un tancament poc dolç perquè no m'agraden els fumats i la quenelle de vainilla era intensament fumada. Vaig apartar-la ràpidament al plat del Santi i vaig poder gaudir del gelat de grosella i la resta del plat.
Per acabar, uns bombons i els petits fours amb el cafè. Una mena de torró de festuc i unes gominoles de fruits vermells.
El compte va ser d'uns 80€ per persona, tenint en compte que el menú ja són 60, amb el vi, l'aigua, i que vam fer vermut i cafè, és un preu raonable per estar en un lloc on l'atenció i els plats son especials.
És un lloc per fer-se un regal. Aconsello agafar dormir i esmorzar, a la web tenen ofertes de caps de setmana, activitats de cercar bolets i tallers de cuina; fins i tot menú per a nens previ encàrrec. Molt a prop està el Santuari de Montgrony, la Pobla de Llillet, Ripoll. Nosaltres sempre que hem anat a Gombrèn hem aprofitat per comprar embotits a can Cortacans, just davant de la Fonda Xesc, i fem una passejada per la Font Grossa, on el Santi rememora la seva infantesa i les setmanes de colònies que passava allí durant l'estiu. 


diumenge, 15 de gener de 2017

ENTRE MOLLES, ARTESANS DELS ENTREPANS I BONES TAPES

Establiment: Entre Molles
43003 Tarragona
Carrer d'en Salinas, 8 baixos
Tfn 977 59 12 68
Preu orientatiu: 20€

Entre Molles

Entrepans, burgers, tapes i terrassa. Molt bones braves. Bona atenció, molt bons preus. Per sobre de les 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (20 p)
Terrassa
Distribució:
Justa
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De veu
Pisarra penjada
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cerveses
IDIOMES
Català
Castellà




Encara que l'adreça és el Carrer d'en Salinas, aquest local està situat sota la muralla de Tarragona així que té entrada també per la Via de l'Imperi Romà on una ampla vorera està ocupada per una vintena de taules quan el temps acompanya. A l'hivern és molt difícil trobar una taula, dins només n'hi ha quatre, més l'espai de la barra, així que, calculo que no cap més d'una dotzena de persones assegudes.
Ja hi vam anar durant les festes de Santa Tecla a tastar les braves i una hamburguesa molt bona així que ho teniem pendent a veure que més es cuinava per allà.
Abans del Nadal vam anar a sopar, molt d'hora, per assegurar agafar una taula. A l'hora de demanar no hi ha carta, hi ha diferents hamburgueses fixes, amb xampinyó, pernil, de peix... i unes "creacions del xef" temporals, que imagino varien en funció dels productes de temporada, la imaginació del xef i l'acceptació de la clientela. Sobre la barra, una pissarra mostra les hamburgueses, com amb els seus ingredients i preus, que ronden les 8 euros unes, i les més "gurmets" arriben als 12. A més a més de burgers i entrepans, hi ha tapes, com les braves, tataki de tonyina, ortigues de mar, calamars, seitons... Una varietat de cerveses, artesanes incloses, i uns vins completen l'opció gastronòmica d'aquest local.
Nosaltres vam fer unes patates braves i unes altres amb salsa de formatge, perquè les hamburgueses venen sense acompanyament. Les patates són de grilló, amb una lleugera cobertura, molt cruixents per fora i tovetes per dins, molt bones. La salsa de la brava pica, és un allioli amb salsa de tomàquet picant, una combinació explosiva. Les patates amb salsa de formatge estan molt bones també, suaus i cremoses.
Per sopar vam decidir-nos pels entrepans, deixant les tapes per una altra ocasió. Una opció va ser l'entrepà de secret ibèric amb formatge, tomàquet deshidratat, ceba confitada i ruca. El porc molt tendre, bona combinació d'ingredients. Molt bon entrepà.

Una altra opció va ser la burger de pollastre cajún arrebossat amb panko i salsa barbacoa. Gegant en mida i sabor. Per arrodonir l'hamburguesa, dalt del tot portava formatge. Una deliciosa hamburguesa amb un pa molt correcte: no es desfà i suporta l'estructura sense estar dur. Perfecta.

La tercera que vam demanar va ser una hamburguesa de temporada, la Mc. Kalister feta amb "pulled beef", vedella esmicolada, que ens van explicar que estava adobada i feta durant 4 hores a baixa temperatura. La salsa, dolça, amb massa sabor a pastanaga, i la carn no tan tendra com esperava, no deixen a la Mc Kalister entre les meves preferides.
No vam demanar postres així que el compte amb dues copes de vi i cerveses no puja gaire, uns 16€ per persona que arribarà als 20 si demanes postres.
L'atenció molt bona, propera i ràpida amb les begudes i els entrants. Per les hamburgueses vam haver d'esperar una estoneta però és normal, estan fetes amb molts ingredients, uns d'ells "el carinyo". A l'hivern és complicat tenir taula però amb el bon temps no dubteu en seure a la seva terrassa, a més de les bones vistes, tindreu bon menjar.

diumenge, 8 de gener de 2017

ROYAL CANTONES, EN EL CHINATOWN MADRILEÑO

Establecimiento: Royal Cantonés
28026 Madrid
Calle Olvido, 92
Tfn 91 500 01 61
Precio orientativo: 14€

Royal Cantonés

Cocina china, auténtica cantonesa. Brasa, dim sum, platos diferentes en un local sencillo del Chinatown madrileño, muy buena atención, precios increíbles, imprescindible reservar. Un 3,5 estrellas Pepa Pink.


LOCAL
Acceso:
Discapacitados
Aparcamiento:
Zona azul
Espacio:
Mediano (80p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
No adaptado
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficácia:
Presentación:
Extensa
Plastificada
Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Cervezas orientales
IDIOMAS
Castellano
Chino




Se puede decir que Usera es el Chinatown madrileño. Los comercios regentados por la población oriental ocupan prácticamente todos los locales de la zona, desde peluquerías, tiendas de ropa, pastelerías, librerías, centros de oración... Por supuesto que el ocio y la restauración también están presentes y uno de los restaurantes que ha traspasado los limites del barrio es el Royal Cantonés.
Un local sencillo, frecuentado por asiáticos y descubierto por occidentales famosos. Actores, xefs, presentadores, alguna infanta... han descubierto que pueden disfrutar de la cocina cantonesa sin tener que recorrer 12.000 km y, si ellos pueden, los que no somos famosos también.

Es imprescindible reservar aunque hay quien intenta venir sin hacerlo, no es extraño ver gente en la puerta esperando. Cuando el local está completo, el nivel de ruido sube un poco, pero si vas a primera hora no hay problemas de algarabía.
Los camareros, al menos los jóvenes, hablan y entienden perfectamente el castellano; a los mayores les cuesta un poco pero se defienden. El servicio es con un ritmo más o menos constante, aunque sí tuvimos que esperar un poco para el último plato y los postres, cuando el restaurante estaba lleno por completo.


La ensalada de medusa es uno de los platos estrella pero nosotros lo dejamos para una próxima visita. Pedimos unas cervezas, agua (por cierto, solo tienen embotellada y en Madrid normalmente se pide una jarra de agua del grifo) y una copa de vino tinto Cune, D.O. Ribera del Duero.
Ante la indecisión de qué carne pedir, pedimos el plato combinado de carne, así teníamos costilla de ternera, panceta de cerdo, pato, lomo y pollo. En ese orden de preferencia según mi gusto, para otras personas de la mesa el lomo estaba de los primeros. Un poco de alga y nabo para acompañar y una salsa agridulce muy buena. La preparación de las carnes es asada y están jugosas y tiernas, con la piel de las aves crujiente.
Unas empanadillas a la plancha, son las gyozas, con buen relleno aunque la masa un poco gruesa. Cazuela de tendón de ternera, impresionante, si te gustan los callos tienes que probrarlos. La textura es gelatinosa y un poco fibrosa a la vez, muy tiernos, blanditos, en un guiso con verduras, deliciosos.
El plato de arroz frito de la casa me transportó a la infancia, cuando no había tanto restaurante chino en Madrid y mis padres me llevaban a uno en plena Cava Baja, rodeado de mesones castellanos. Este arroz es como el que comía a finales de los 70, ¡¡que rico!! Me vienen a la memoria también nombres de los platos de aquellos años como "familia feliz", "hormiga se sube al árbol", "nido de golondrina"...
Las empanadillas de pato, del apartado dim sum, se nota que las hacen ellos, el relleno tiene una textura suave, cremosilla, de chuparse los dedos.
Mi padre quería probar el arroz de gambas y los rollitos de primavera, que aunque parece que son un invento para la clientes occidentales no lo son. El arroz del estilo del anterior pero con diferente sabor, se nota que no es solo añadir gambas; y los rollos muy buenos, rellenos de carne, col, soja germinada... bien escurridos de aceite, totalmente apetecibles.

Por imperativo de Aída llegó a la mesa la panceta de cerdo estofada con taro. Cocinada despacio y con cariño, se deshace en la boca y la combinación con el cormo del taro es muy acertada. El taro es un poco más granuloso que la patata, más parecido a la yuca pero sin ser tan fibroso. Un plato que hay que pedir sin duda en futuras visitas.
Llegamos a los postres, que son pequeñitos, y pedimos tres: bollos al vapor rellenos de yema, tartaletas de huevo y pasta dulce de Malasia. Todos muy blanditos, los últimos son como una magdalena y las tartaletas de huevo son parecidas a las natillas. Como son tan pequeños y están tan buenos no cuesta nada comérselos.

La cuenta, sorprendente: 6 personas, 83€, no llega a 14€ por persona.
Un local que, aunque fuera de la zona turística de Madrid, merece la pena una visita. Hay platos diferentes a otros restaurantes chinos como las garras de oca, la ensalada de medusa, manitas o callos de cerdo... y todo a un precio más que asequible. Pero llama y reserva o harás el viaje a Chinatown en balde.

diumenge, 1 de gener de 2017

RESUM 2016... i anteriors

Comencem el 2017 i gaire bé tothom que escriu un bloc fa un balanç, un resum de com han anat les experiències més memorables de l'any anterior, les ressenyes, les visites, els comentaris... Jo no ho fet mai i crec que ara que el bloc de la Pepa Pink (#PepaPinky) ha fet tres anys i mig ja toca.
Toca agrair a tots el que visiteu el meu bloc, ja heu passat les 96.000 visites i això d'acostar-se a les 100.000 em produeix alegria i empenta per seguir endavant. A més a més, el primer any les visites mensuals rondaven les 1.000 i ara el nombre arriba a les 5.000; això vol dir que us agrada, que torneu i que inviteu als vostres amics a mirar aquest bloc. Moltes gràcies!
Toca agrair, a més a més, als que dediqueu una estona més per escriure comentaris. Esperem que poc a poc us aneu animant i comenteu més, pot ser que hàgiu provat el restaurant comentat i no tingueu la mateixa opinió que jo, estaria bé saber també la vostra.
Toca, sembla, fer un resum amb els 10 o els 5 top de l'any. Bé, doncs com això és un resum dels 3 anys i mig de bloc, faré un resum dels que m'han deixat empremta d'una o altra manera aquests anys:
L'Antic Molí, que em va sorprendre en qualitat de producte, elaboració, presentació i preu. Ara tenen una estrella Michelin i no m'ha sorprès gens, se la mereixen. Estan a Ulldecona, al sud de Catalunya.
El Mam i Teca, un petit lloc al Raval de Barcelona, perquè la cuina de sempre no sempre es troba fàcilment i encara que vaig menys del que voldria, sempre tinc un bon record dels seus plats i del gran cuiner (no vol dir-se xef) que els prepara.
Can Pau Torrens, al costat de la meva segona casa, Sant Joan Despí, el nostre restaurant de capçalera, en el que ens sentim com a casa.
nöla Restaurant, en Sigüenza, cocina de autor sin perder la raices castellanas. En cada viaje a Madrid intento ajustar agendas para repetir... Incluso mis hijos me piden volver.
El Nuevo horno de Santa Teresa, con su especialidad: cocido madrileño. Calidad, cantidad, atención y precio dificilmente mejorables, siempre nos gusta volver por Navidad.
Goiko Itturri, cocina vasca, en Astigarraga. No creo que encuentres una tortilla de bacalao tan buena como esta, sin hablar del cogote, el solomillo, las kokotxas, el pastel de Idiazábal... ¡Pensando ya en volver a Euskadi!

Hi ha molts més, però els primers que venen al meu cap són aquests, juntament amb llocs que també són al bloc sense ser restaurants com:
el CoffeBook, allà on puc escapar-me als matins per fer el cafè,
el bar Docamar, porque mi cuna fue Madrid y bravas como las del Docamar son difíciles de olvidar,
la ruta de los pintxos en Euskadi, de la que no me importaria ir actualizando cada año. Espero poder repetir entrada sobre pintxos en el 2017, jejejeje,
i la ruta del vermut per Tarragona, perquè no m'agrada la cervesa, jo sóc de vermut (o aigua amb gas) i m'agrada anotar on el serveixen com cal: amb taronja i olives farcides. Acabo de descobrir el vermut Can Calet, dolç i untuós, deliciós, hauré de buscar on el serveixen a  Tarragona i actualitzar la ruta de vermut.
Durant aquests tres anys i mig que porto fent el bloc he conegut al Ricard Sampere i ara fem conjuntament un recull de restaurants de la zona Sud de Catalunya on expliquem les sensacions dels restaurants que visitem per separat. De vegades un de nosaltres fa la visita després de l'altre així que podeu veure les diferents opinions. Podeu anar al llistat des del meu bloc fent clic al link que hi ha sobre el mapa on diu Els meus restaurants (de Ricard Sampere).

Feliç 2017 i salut per seguir "Los placeres de Pepa": molts àpats en bona companyia.