diumenge, 28 de febrer de 2016

BAR DE L'ERMITA DEL REMEI, PER A PECAR DE GULA


43530 Alcanar
Urbanització Alcanar - Costa 
Tfn 977 73 04 72
Preu orientatiu: 15-20€

Es pot anar a l'Ermita de la Mare de Déu del Remei a orar, de penitència, en romeria durant les Quinquenals, a admirar el Delta o a fer un esmorzar de forquilla o una paella amb ànec en el bar que hi al mateix indret. O pots fer-ho tot i aprofitar després de la paella, entrar a l'ermita a donar gràcies pels aliments que acabes de menjar.
El local és totalment rústic, amb estovalles de paper i una tele d'aquelles grosses amb "un aparell de tdt", del que es queixa l'amo dient que amb prou feines agafa tres canals, en una sala amb la barra al fons, a dos esglaons d'alçada, i unes 8 taules. Hi ha un menjador contigu que obren quan fa falta amb capacitat per unes 30 persones. Fora està la terrassa i els lavabos, tot en un terreny amb esglaons i terra, vigileu si teniu dificultats de mobilitat.
És fantàstic per anar a l'estiu, encara que nosaltres també hi hem anat a l'hivern i a la terrasseta, al solet, s'està molt bé, sense més soroll que els ocells refilant i el vent a les copes dels arbres.
Allà pots menjar carns a la brasa amb verdures i patates al caliu, amanides, postres casolans i paella. Jo sempre hi he menjat paella, i sempre m'he llepat els dits.
La darrera visita va ser a primers de febrer i vam poder fer el vermut amb patates i olives al sol, a la terrassa. Al cap de una estona d'estar allà asseguts va sortir la mestressa i ens diu: "ja he tirat l'arròs, ja podeu anar entrant" i nosaltres cap a taula, que a mi m'han ensenyat que "a taula i al llit, al primer crit".
Ens van portar aigua, vi (no miris d'escollir gaire) i gasosa amb uns aperitius. Torradetes d'allioli i xistorra i d'altres amb escalivada i anxova. Les vam menjar en un tres i no res, calentetes, cruixents, carregades i molt bones!
Una amanida catalana per acompanyar el plat principal. Hi havia un tall d'embotit per cadascú, així no ens barallem. Clàssica, sí, a mi m'agrada també el menjar clàssic, casolà i sense les floritures de la quimi-fusió-cuina d'aquests dies.
La paella. Amb ànec, pollastre, conill, mongetes, pèsols, pebrot... i les gambes "eixerides" per adornar l'arròs. L'Angelita, la mestra dels fogons, sempre para les gambes mirant al cel, un punt místic que queda molt bé en aquest lloc. L'ànec tou i saborós, el pollastre boníssim, el conill deliciós, l'arròs per plorar i donar gràcies a la verge del Remei... o millor a l'Angelita.
Els postres els vam fer a la terrassa, amb el cafè i el cigarro (quins vicis més dolents). Uns xuxos de crema i un flam de formatge, tot fet allà, i adornat amb unes fulles que va recollir la neta pels voltants de l'ermita.
I quan vam pagar per tot això? Vermut, entrants, paella, postres, cafè i cigaló (que de vicis i plaers en tenim uns quants), no va arribar a 17€ per cap. El tiquet es va quedar sense foto...
Un veritable plaer anar allà on pots pecar de gula, però no passa res, que al costat està l'ermita i pots entrar a donar-te unes fuetades a l'esquena per expiar la falta.

diumenge, 21 de febrer de 2016

MIZUKI, UN ESPACIO NIPÓN EN EL MADRID CASTIZO

Establecimiento: Mizuki Arganzuela
28005 Madrid
Calle Ercilla, 11
Tfn  91 727 34 82 / 91 517 68 20
Precio orientativo: 15-20€

Mizuki

Cocina japonesa, buen corte de sashimi, buena atención. Tienen servicio a domicilio y ralentiza un poco el ritmo. Son un 3 estrellas Pepa Pink.


LOCAL
Acceso:
Fàcil
Aparcamiento:
Zona azul
Espacio:
Pequeño (25_pax)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Limpieza servicios:
Buena
Secador_manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Larga
Moderna
Vinos y cavas:
-
Cerveza:
Peninsular
Japonesa
IDIOMAS





Español






Madrid, barrio de La Arganzuela, uno de los más castizos donde además de gallinejas y entresijos podemos degustar cocina nipona. El Mizuki está a punto de cumplir un año y por el barrio todo el mundo ya ha ido o ha pedido alguno de sus menús con entrega a domicilio. El local es pequeño, la decoración sin excesos, con alguna figurita y dibujos japoneses y apenas una decena de mesas.
En la barra trabajan sin parar y aún así el servicio es pausado. Entre atender las mesas, los encargos para recogida en el local y los pedidos para envío, el trabajo se les acumula. Claro que también podemos ver como positivo que todo lo hacen al momento y es normal tener que esperar un poco. La carta incluye todos los tipos de sushi que imagines, además de arroz, fideos, ensalada y otros entrantes. Para beber mejor cerveza, sake o agua del grifo, aunque también hay Albariño y Ribera del Duero.
Nos trajo hasta aquí mi hermano Jorge y yo me fío de él. Le gusta la cultura japonesa y su gastronomía, ya ha visitado Japón dos veces y hasta se anima con preparar algún plato.
Goma wakame. Un punto picante pero sin exceso. Buena para empezar mientras llegaban los platos. Uno de los platos preferidos de Aída, mi cuñada.
Tataki maguro. El atún estaba delicioso. Tierno y firme a la vez. Un plato imprescindible.
City roll, envuelto en sésamo, un salmón muy bueno con aguacate y queso crema (Philadelphia supongo).
Soft shell crab roll. Buenísimos, y más con esa salsa que les ponen. Los cangrejos se cogen justo cuando están cambiando la concha, antes de que les crezca la nueva, así se comen enteros y blanditos.
Sésamo roll, simplemente aguacate, pepino y surimi Sencillo y muy bueno.
Nigiri de atún, de salmón y de pez mantequilla. Con un corte muy bueno, arroz en su punto, tamaño correcto. Muy ricos.
Makis de salmón. También muy buenos y a buena temperatura.
De postre tomamos daifuku de te verde, helado de sésamo y crujiente de avellana.
El precio de los platos es bastante correcto y como en la zona no hay ningún otro establecimiento de este tipo no tienen que esforzarse en bajar los precios con riesgo de bajar calidad. Salimos a menos de 19€ por persona. Nos falta probar su comida en la versión de envío a domicilio, pero desde luego que para comer en el local es un sitio muy recomendable.

diumenge, 14 de febrer de 2016

LA NOVA TAVERNA, UNA BONA OPCIÓ A LA PLAÇA DE LA FONT

Establiment: La nova Taverna
43003 Tarragona
Plaça de la Font, 31
Tfn 977 213 918 / 630 211 473
Preu orientatiu:25€
Menú diari: 13,5€

La nova taverna Canvi de direcció al juny de 2017, ara són Lizarrán (tapes)

Cuina mediterrània entre parets del circ romà. Menú, carta i tapes. Menjador a la planta superior i terrassa. Molt bona atenció.  Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Petit esglaó
Aparcament:
50% dto. de14 a 16 h
Espai:
Mitjà (50 p)
Terrassa
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Español

El mes febrer arriba amb les jornades Somriu a la crisi  que organitza l'ARPA i aquesta crec que ja és la cinquena edició. Consisteix en uns menús per 19€ i 32€ que mariden amb una selecció de vins o cervesa Inedit i t'emportes a casa tantes ampolles com beguis durant l'àpat. També inclou un parell d'hores als aparcaments Saavedra i Av. Catalunya. Dins dels restaurants participants ens vam decidir per La nova taverna perquè tenia magret als segons plats (tot es fa pels fills).

Vam arribar justets de temps i sense un comensal que havia tingut un problema amb el cotxe i va haver de venir des de Barcelona en moto, i plovent. Total que vam començar a dinar una hora més tard. Van ser molt amables, comprensius i pacients. Mentrestant va dinar la meva neboda (2 anys i mig), en una cadireta per nens, un combinat de nuggets, patates fregides i macarrons.
El local està situat on havia el circ romà i les parets son pedres mil·lenaries que els que vivim a Tarragona ja no ens sorprenen però pels visitants és curiós. Mobiliari modern, de línies rectes, i una tele que no entenc que hi feia entre aquelles pedres, pot ser pels partits de futbol...? A la planta superior hi ha un altre menjador i la cuina. La situació els hi otorga l'espai corresponent a la plaça amb una terrassa fantàstica. El primer vi que vam escollir no ens va fer gaire el pes, però el vam beure entre tots, que aquesta familia no llença res!!! Un D.O. Montsant, Ssshhh Ulldemolins, que tenia un sabor persistent i aspre. Pot ser no va ser bona elecció pels entrants, un salmorejo amb gotes d'oli de Siurana que estava potent i bo; una croqueta (de pernil crec recordar); i un pastís d'escòrpora amb remolatxa, totalment descompensat en quantitas, s'havia de menjar separat perquè jo vaig tallar pel mig i la remolatxa ho inunda tot i no assaboreixes res més. La mini mini porció que va quedar de pastís de cap-rog no em va aportar res... massa petita.
Primers: plats amb aquells noms llargs que maten qualsevol sorpresa, llevat de la de l'absència.
Escamarlans flamejats amb ron anyenc, allets i caiena. Molt bons, i més si t'agrada el sushi.
Carxofes de temporada amb cruixent de pernil i encenalls de foie. Un plat més fresc del que sembla pel nom, gens greixós i molt saborós, però el foie era uns trossets i el pernil no estava gaire cruixent.
Segons: també amb noms amb tota la informació. Aquí vam demanar un altre vi, Terrer de Pedres, D.O. Terra Alta que ens va agradar força.
Llom de bacallà gratinat amb mussolina d'allioli, parmentier de patata i verduretes de temporada. Un bon tros que va agradar molt al meu germà.
Magret d'ànec amb reducció de Porto, panses i chutney de poma reineta. Que va demanar el meu fill i el Santi i vaig acabar menjant jo. El vaig trobar una mica àcid en la reducció del vi i al chutney. L'ànec estava tendre i fet al punt. Una pega? que haguéssim menjat algun trocet més.
Melós de Black Angus amb bolets, puré de xirivia i romaní. El vaig demanar per a mi però al tastar-lo el vaig trobar massa pujat de salt així que li vaig canviar el plat al Santi, que el va trobar perfecte i molt bo. La carn estava molt tendra i melosa.
Postres:
Tàrtar de pinya natural, gelat de coco i la seva sopa refrescant. Doncs ja està tot dit.
Torrija de brioix amb gelat de litxi. Molt suau, tova i bona. El gelat de litxi el combina perfecte.
Brownie de xocolata amb crema de vainilla. Va agradar molt, encara que el brownie no estava calentet, amb la crema va molt bé.
El compte total, descomptant la part de la nena, surt a uns 27€ per persona. El menú #somriualacrisi són 19€, però has d'afegir les begudes i el pa extra...
Si voleu aprofitar aquestes jornades, són del 4 al 21 de febrer (2016) i a La nova taverna, durant tot l'any, et fan un descompte del 50% a l'aparcament de la Plaça de la Font entre les 14:00 i les 16:00.

diumenge, 7 de febrer de 2016

CAN PAU TORRENS, RESTAURANT TRADICIONAL I ACTUAL A L'HORA

Establiment: Can Pau Torrens
08970 Sant Joan Despí
Carrer creu d'en Muntaner, 5-7
Tfn 933 73 10 43
Preu orientatiu: 35€

Restaurant Masia Can Pau Torrens

Cuina catalana en una masia del segle XVI amb una capella neogòtica. Plats tradicionals amb productes de proximitat. Sempre és un plaer dinar a Can Pau Torrens, un restaurant amb 4 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discpacitats
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (100 p)
Terrassa
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Correcte
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Curta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Combinats
IDIOMES
Català
Español
English
Cada vegada que estic per Sant Joan Despí i "experimento" acabo més convençuda de les bondats de Can Pau Torrens. Ja feia uns dos anys que vaig publicar una entrada d'aquest restaurant i crec que ja tocava tornar a dir alguna cosa. Podeu veure el post anterior fent clic aquí.
La cuina, l'atenció i el preus no han variat gaire. Si bé ofereixen plats de temporada fora de carta i fan menús temàtics a la castanyada, al Nadal, en temporada de calçots o bolets, la carta es manté fidel als plats tradicionals i la vegada adaptats a la cuina actual, amb peixos salvatges, carns a la brasa, cargols, arrosos...
L'edifici, una masia catalana, ha estat redecorada per dins amb un canvi de mobiliari que l'ha fet més cómoda i més bonica però trobo que ha perdut una mica en la distribució, ara les taules ara estan més juntes i no són tan amples com aquelles de mobles d'estil més rústic que hi havia abans.
La cuina segueix sent tant satisfactoria com abans, fins i tot en la darrera visita que vam fer, que el personal havia sofert una baixa i la Montse, que habitualment està a sala amb la seva germana (la Roser). va haver d'ocupar el buit.
En aquesta ocasió vam fer tres entrants fora de carta. Primer una amanida de magrana amb bolets, mig tèbia i molt bona.
Un saltejat de calamarsets amb carxofes que estava per llepar-se els dits.
I com que estem en temps de carxofes, també uns xips que vam cruspir-nos en un tres i no res.
Per acompanyar tot això vam escollir Boig per tu, D.O. Monsant. El vam trobar encertat per acompanyar la cargolada que es va menjar el Santi. Un bon plat amb una picada que invitava a menjar-la sobre el pa.
La meva filla, que ja ens havia vist gaudir amb el corvall en una altra ocasió, no va dubtar gens aquesta vegada. Al forn amb patates. Un peix salvatge deliciós i fet al punt perfecte per no quedar aixut.
I per a mi uns calamars farcits que en van resultar molt saborosos.
Per acabar uns profiteroles de nata amb xocolata calenta, una crema catalana i uns canutillos de crema.

Aquesta vegada el compte va sortit per 40€ per cap, però habitualment acostuma a rondar els 30 o 35.
Un lloc molt recomanable, a prop de Barcelona i del que sempre surts satisfet. Aquí podeu veure altres plats de visites anteriors com les amanides de maduixes o de sardines, l'arròs de marisc, bacallà amb cigrons...