diumenge, 22 de febrer de 2015

ÀPATS QUATTROS, DE LA CERVESERIA AL RESTAURANT

Establiment: Àpats Quattros
43003 Tarragona
Carrer de Sant Domènec, 2
Tfn 977 915 283
Preu orientatiu: 25€

Àpats Quattros

Cuina mediterrània amb punts de modernitat. Llàstima que els plats van arribar a taula massa temperats. Això sí, l'atenció fantàstica. Una cosa compensa l'altre i arriben a 3 estrelles Pepa Pink justetes.
LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Dificil
Espai:
Mitjà (30 p)
Terrassa amb estufes
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Paperera_amb_tapa automatitzada
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




Volíem aprofitar la promoció de Somriu a la crisi 2015 organitzat per l'ARPAhavíem tastat la tapa de milfulles de foie amb poma caramel·litzada i reducció de PX que van servir durant el Tarraco Tapes (estava bona però en sobrava la meitat, tapa excessivament grossa), el local porta obert des d'abril del 2014 i, el més important, teníem uns amics a Tarragona i volíem sortir a sopar. Amb totes aquestes raons, vaig reservar a l'Àpats Quattros el passat 6 de febrer.
El local és molt bonic. Doble barra a l'entrada, una dotzena de taules, cadires còmodes, lluminós, rampeta per baixar a la sala de menjador... Els lavabos al primer pis... Nets, bonics, amb una pica comú, i la sorpresa de la tapa del cubell automatitzat en el lloc de les dones. De moment va molt bé, però, què passarà quan s'acabin les piles? També hi ha terrassa, amb estufes, prou tancada per estar-hi una estona fins i tot a l'hivern. Que bonic tot!
Seiem a les 21:30 amb una taula de 4 persones al costat. Ens expliquen la promoció de #somriualacrisi i escollim els plats i el vi negre, Josep Foraster Criança, D.O. Conca del Barberà, pel Marc i per a mi; i afegim una Inedit de 75 cl per l'Eva i el Santi. Ens van servir un aperitiu amb un paté vegetal i una anxova força bo.
Primers plats: els van portar prou ràpids i calents. El Santi i jo, de vegades, ens intercanviem el plat a la meitat, així ho tastem tot.
Raviolis farcits de Jabugo a la salsa suau de formatge. Em va costar assaborir el Jabugo i la salsa de formatge era veritablement suau, i líquida, semblava nata sense res més. Un plat que em va decebre.
Favetes amb calamars i cigala. Molt bo. Una mica fluix de sal però es va solucionar demanant el saler un parell de vegades. Va ser un d'aquells plats que neteges amb el pa. L'escamarlà estava en posició decorativa...? Els bevedors de cervesa vam demanar una altre ampolla i ens van portar una glaçonera.
Segons plats: entraven clients i les taules s'anaven omplint. Les dues cambreres corrien per atendre a tothom. Nosaltres vam tenir sort i els segons no van trigar gaire. Veia com a altres taules que no feien el menú somriualacrisi el aperitiu era diferent, em recordava a la tapa del cruixent de pollastre del Quattros (Tarraco Tapa 2014).
Cua de bou amb salsa de vi del Priorat. Aquest va ser un plat "sí però no". La salsa molt gustosa, la cua espectacular però gairebé a temperatura ambient. El crostó de pa negre, per a boques gegants, al menys tallat en dues llesques el podríem haver mossegat, però que si va fora del plat també queda bé. Les mongetes i el tomàquet estaven bones però també faltes de temperatura. És el meu gust, és clar, que m'agrada el menjar calent. Aquest plat a temperatura correcta (i el pa més petit) hauria estat de 5 estrelles perquè la cua de veritat que estava molt ben cuinada i presentada.
Bacallà amb crosta d'escames d'ametlles. Servit sobre un llit d'espinacs calent, el bacallà no ho estava tant, igual que l'acompanyament, i ja ni parlar del romesco que venia de la nevera. L'ametlla fa molt bonic però gustosament no em lligava gaire.
Postres: el local ja estava ple. Totes les taules complertes. Les cambreres corrien i nosaltres, comprensiblement, vam haver d'esperar un mica els postres. Així i tot estant ple, el soroll de fons no era molest, punt positiu a tenir en compte.
Llet fregida amb reducció de mistela. Amb un bon gelat de vainilla per acompanyar. L'arrebossat tenia un gust d'oli que tapava el farcit. No me'l vaig poder acabar.
Milfulles amb quenelle de vainilla i escuma de festuc. El color del festuc molt aconseguit.
Vam sortir a fer els cafès a la terrassa, bé, de fet el Marc i jo seguíem amb el vi. Es que una ampolla per a dos és molt! o no... Ens van engegar les dues estufes, s'estava molt bé malgrat ser la nit més freda de febrer, segons els meteoròlegs.
Resumint, el lloc és bonic, nou, modernet, l'atenció és genial, la cuina perfecta pels hipertensos (la resta podem afegir-hi sal sense problemes), els plats de vegades amb guarniments que no aporten gaire i servits a menor temperatura de la que haurien d'estar... Del preu de carta no puc opinar perquè vam fer el menú tancat i sabia el que costaria.
Vaig sortir una mica decebuda, esperava més amb aquests noms als plats. Entenc que  no és fàcil fer rendible un menú de 19€ amb aquestes matèries primeres (Jabugo, escamarlà, cua de bou, bacallà, ametlles...). Si la intenció és donar-se a conèixer i fer clients, és una bona idea, però haurien de vigilar una mica l'acabat del plat. La tapa de poma i foie segur que no va ser rendible però nosaltres vam conèixer l'Àpats Q. per tastar-la.
Vam marxar amb dues ampolles grans d'Inedit i una altre de Josep Foraster i una sensació de... "buenuuuu, és el segon dia del #somriualacrisi..." Aprofiteu, el termini de les jornades s'ampliat fins al 1 de març!!!! (I teniu dues hores de aparcament gratuïtes)

diumenge, 15 de febrer de 2015

RACÓ DE L'ABAT, CUINA DE MERCAT I BON FER

Establiment: Racó de l'abat
43003 Tarragona
Carrer de l'Abat, 2
Tfn 977 780 371
Mòbil 625 715 901
Preu orientatiu: 25-30€
Menú diari: 15€

Racó de l'abat

Cuina tradicional catalana amb productes de mercat. Lloc acollidor, tracte meravellós, preus ajustats. Són un 5 estrelles Pepa Pink sense dubtes.


LOCAL
Accés:
Un esglaó
Aparcament:
Carrer_vianants
Espai:
Mitjà (30 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Justa
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
Extres:
Raspall dents
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Correcte Davantal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De mercat
De viva veu
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




El local del Racó de l'abat es una part del palauet on vivia l'abat de Poblet. La construcció del segle XVI li dona un encant especial a aquest menjador de pedra vista, arcs ogivals i finestres amb vidrieres de colors i filigranes. Mobiliari rústic, amb cadires còmodes, estovalles dobles de fil, espelmes a les taules, copes brillants... Però si tot això no t'acaba d'embadalir,  espera que arribi Julio amb la seva simpatia i l'explicació dels plats que pots escollir i que la seva dona, l'Eugenia, cuinarà amb cura i dedicació. Gaudiràs d'un àpat de 5 estrelles Pepa Pink.
Ja havia intentat entrar un parell de vegades i, la primera estaven celebrant un esdeveniment privat i l'altra estava ple, bé, de fet quedaven un parell de taules però ens van dir que anaven una mica justs a la cuina i no ens atendrien com voldrien, que millor no deixar-nos amb un mal record... Aquesta tercera vegada vam reservar taula, per a 5 persones, aprofitant les jornades Somriu a la crisi 2015 que organitza l'Associació de Restaurants de la Part Alta de Tarragona (ARPA). Durant gairebé tres setmanes del mes de febrer aquest grup de restaurants ofereix menús a 19 i 32€ en el que a més a més, t'emportes tantes ampolles d'una selecció de vins o cervesa Inedit com beguis durant l'àpat. Les begudes no estan incloses al menú. Aprofitant aquesta iniciativa, vam decidir-nos per tastar el Racó de l'abat.
Vam arribar-hi puntuals, el Julio ens va acompanyar a taula i ens va dir que necessitava 4 minuts per venir a explicar-nos els plats. Sempre els explica, habitualment no tenen carta. Així que, per fer-nos amena l'espera, ens va portar unes patates, unes olives i una garrafeta de vermut a granel que va fer que els 4 minuts fossin un no res. 
Els entrants eren tres plats, un individual, caldereta de cigrons amb galeres i calamars. Impressionant. Amb opció de repetir tant com volguéssim. També portava cloïsses i  vam sucar de gust amb un pa de pagès boníssim i en bons trossos que van portar.
Dos plats més per a compartir, una amanida divertida d'hivern amb salmó, que portava fruits secs, rave, herbes aromàtiques, salmó fumat... Lo de divertida deu ser pels colors. Correcte en ingredients i ben amanida.
I uns musclos a la planxa amanits amb oli i orenga, que substituïen al que hi ha la proposta de l'ARPA, que diu que són amb reducció de vermut. Com que ja portàvem el vermut d'aperitiu, no ens va importar el canvi.
Com plat principal ens va presentar "l'opció del colesterol", costella de porc, secret, xorisso i llonganissa de l'Alforja, unes patates fregides...
I "l'opció del omega 3", una graellada de peix blau amb tataki de tonyina, un verat a la planxa, unes sardines, un tomàquet... Era difícil decidir-se així que vaig quedar amb la Montse que ens partirien el plat i tastaríem tots dos. També tenir opció de repetir del que ens vingués de gust però encara que estava tot molt bo, vam preferir reservar-nos pels postres.
Per postres vam escollir un pastís de coco, un altre de taronja i un altre de poma. Es podien acompanyar de gelat de xocolata o sorbet de mango. El Martín va demanar la crema catalana. També ens van preguntar si volíem xocolata calenta per a sobra. Volem de tot!!!! El sorbet de mango és deliciós, sembla que menges un mango madur i fresc.
Tot això ja anàvem per la segona ampolla de vi. Primer va ser un vi negre de garnatxa D.O. Montsant que ens va agradar, I tant!!! Després un blanc D.O. Terra Alta, el Petites Estones. Per acabar el dinar en Julio va convidar-nos a uns xopets de licor de herbes o crema.
Vam pagar 25€ per cap, un preu molt correcte pel que vam gaudir a taula i les dues ampolles de vi que ens vam emportar.
Us recomano que participeu en aquestes jornades de #Somriualacrisi per gaudir d'un dinar o un sopar a la Part Alta de Tarragona. Teniu fins el 1 de març. (I un parell d'hores d'aparcament)

diumenge, 8 de febrer de 2015

LA RODAJA, UN MEXICANO EN VENTAS

Establecimiento: La Rodaja
28028 Madrid
Calle Bocángel, 4
Tfn 91 152 30 30
Precio orientativo: 19€

La Rodaja

Restaurante mexicano con alguna especialidad cubana. Local sencillo, atención fantástica, precios correctos, unos platos geniales y otros no tanto hacen hace que los puntúe con 3 estrellas Pepa Pink.
LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Regular
Espacio:
Grande_(80p)
Climatizado
Distribución:
Buena
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Funcional
Cómodo
Sillas
Limpieza_servicios:
Buena
Secador_manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica
Cervezas:
Mexicanas_(5_marcas)
Nacionales
IDIOMAS





Español






Casi enfrente de la plaza de toros las Ventas está La Rodaja, por fuera parece un local medio cerrado pero hay que animarse a entrar y probar su cocina. Se ve que es un negocio familiar, nuevo, con una decoración sencilla, mobiliario del Ikea con mesas funcionales y sillas bastante cómodas. Tienen perchero, no tan habitual en muchos restaurantes, y útil. A veces no hay manera de acomodarse con el abrigo en la silla.
Cuando voy por primera vez a un sitio siempre me dejo orientar por los consejos de la camarero, y más en esta ocasión que íbamos 6 personas sin saber el tamaño de las raciones.
Para animarmos en el ambiente Aída y yo pedimos unas micheladas, ella con Pacífico y yo con Coronita, que es más suave.

Empezamos con unos nachos maxi. Deliciosos. Unos totopos con pico de gallo, carne picada, queso y guacamole. Muy, muy ricos. Suerte que pedimos dos platos!!!

Para seguir con los entrantes compartimos un plato de maxi quesadilla. También muy buenas, con un poquito de pico de gallo y guacamole al medio para añadir un poco a cada porción.

Nos trajeron un plato con 4 salsas diferentes que iban de menos a más intensidad de picante, así cada uno pudo aderezar el plato a su gusto.

Queríamos probar un poco de todo así que pedimos cuatro tacos diferentes: alambre de pollocarnitascarne al pastor y cochinita pibil. El de la izquierda de la foto, con piña, es el de carne al pastor. Y el de la parte superior, con la capa de queso y cilantro por encima, es el alambre de pollo. Demasiado cilantro para nuestro paladar mediterráneo.

Desde luego los mejores: carnitas y cochinita pibil. Pedimos una ración más de cada uno de ellos, y dos extra de tortitas, porque somos unos ansiosos!! Buenísimos, os los recomiendo sin duda.

Pregunté si tenían mole, que me encanta, y sí, lo tenían fuera de carta. Trajeron una ración de pollo con mole y fué una decepción. Era como chocolate picante, no me gustó. Al final se quedó medio plato sin acabar, y mira que en esta familia somos tragones! Cuando nos preguntaron qué tal les dije que no nos había gustado, entonces me aclararon que no lo habían hecho ellos, que venía así. Una lástima de plato.

Para acabar pedimos dos raciones de brownie, acompañado de helado de vainilla y nata. Los compartimos, por eso de intentar controlar un poco las calorías...
Y unos creps con helado de vainilla y dulce de leche. También estaban muy ricos, sobre todo si te gusta el dulce de leche!



Acabamos con unos cafés y pedimos la cuenta. Ellos nos trajeron unos tequilas con las instrucciones de cómo hay que tomarlo, eso de la sal, el tequila y el limón. Para mi padre ningún problema eso de comerse el limón, es murciano!!!

La cuenta salió por unos 19€ por persona, un precio correcto por la cantidad que comimos, (en esta familia comemos mucho). Un sitio que os recomiendo, con trato familiar y buena comida.
Por cierto, tienen unos sombreros de charro para hacerse una foto. Una tontería que, después de unas chelas y unos tequilas seguro que hacéis.

diumenge, 1 de febrer de 2015

DOCAMAR, HACIENDO BRAVAS DESDE 1963

Establecimiento: Docamar
28027 Madrid
Calle de Alcalá, 337
Tfn 91 367 83 17
Precio orientativo: a partir de 10€

Docamar

Unas bravas sublimes, pero también hay tortilla, tigres, oreja, morcilla, calamares... Los martes, cocido de puchero. Sin duda un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Regular
Espacio:
Grande_(80p)
Climatizado
Terraza
Distribución:
Buena
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Funcional
Cómodo
Sillas
Limpieza_servicios:
Buena
Secador_manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica
Vinos:
Vinos de la Tierra
Vinos de otras tierras
IDIOMAS





Español






El Docamar está en la calle de Alcalá a la altura de la plaza de Quintana, esa donde los domingos se cambian cromos. Hace esquina, tiene terraza y unos barriles en la calle para fumadores y aglomeraciones interiores.
En la segunda planta hay un salón con un mobiliario actual y cómodo. Es un bar de tapas pero además puedes comer platos de carne, pescado, paella, fideuá, y los martes hacen cocido de puchero.

Ellos se anuncian como "Docamar, las mejores bravas desde 1963" y si no tienen razón, se acercan mucho, porque la verdad es que son espectaculares. Blanditas, de buen tamaño con salsa brava picante pero sin pasarse... La fórmula de la salsa es un secreto que transmiten de una generación a otra. Te la ponen en la mesa en una botella de DYC (o de coñac 103) y así puedes añadir más siempre que quieras, o a la tapa que te plazca.





Nosotros fuimos un domingo, casi rondando la una del medio día y ya empezaba a llenarse. La plaza Quintana estaba llena de mesas con montones de álbumes de cromos y de gente de todas las edades buscando alguno en concreto o simplemente curioseando. Los barriles del Docamar ya tenían algún fumador con su cañita y su plato de bravas y nosotros subimos rápidamente al salón a coger mesa. Hicimos una comida rápida a base de tapas:
Patatas bravas. No seré yo la que diga que no son las mejores del mundo, están de muerte. Y están blanditas, aunque crujientes por fuera también están muy buenas, la salsa es riquísima, y no pica tanto como para dormirte la lengua. Hay otras bravas, como las de Las Bravas, que están muy buenas también; o inventos, como las de Sergi Arola; o mediterráneas, como las del Bar Tomás en Barcelona... Cuestión de gustos.
Tortilla grande, que se nos ocurrió pedir la grande porque éramos 7 Carpantas y que al final tuvimos que llevarnos una tercera parte para casa. Estaba jugosita por dentro y con un chorro de salsa brava era impresionante. La próxima vez pedimos la pequeña, así comeremos otros platos.
Ensalada de queso de cabra, con el tomate pelado y una mezcla de lechugas, bastante sencilla pero con un gran resultado. Es que nuestra niña estaba saturada con tanta comida navideña.
Oreja a la plancha, que regamos en parte con la salsa brava. Bien hecha y cortada en trozos un poco grandes para mi gusto. Una típica ración madrileña.
Mejillones trigre, muy buenos y grandes. Cremositos y no muy picantes. Es una de mis tapas preferidas y cuando me animo a hacerlos me salen muy ricos.

Pincho moruno, con la carne tierna y acompañados de pan. Muy buenos también, no dudéis en pedirlos!!

Y de postre pedimos arroz con leche, tarta tatin y tarta de zanahoria. Los postres están un poco por debajo del resto de los platos. El arroz con leche llevaba clavo, no lo había visto nunca en un postre y le daba un sabor como fuera de lugar; la tarta tatin estaba poco jugosa y servida tal cual, sin nata o crema de leche, ni helado ni nada; la tarta de zanahoria tenia una capa blanca, con más gusto a mantequilla que a queso (frosting) y el bizcocho estaba poco dulce. Aún así nos los comimos casi todo. Lo que te digo, Carpantas que somos en esta familia!



Al final salimos a unos 15€ por cabeza, muy bien, no? Pero la próxima dejo los postres y me como otro plato de bravas o unos calamares, o los callos...
A ver si puedo ir algún martes y pruebo ese cocido, que tiene que estar de muerte!!!